Carla Figueras

Hola, em dic Carla, com tots ja sabeu, visc a Banyoles, bastant a prop de la draga, el que em suposa un gran esforç no sortir entre setmana sentin tot aquell moviment que s’hi remena, és una tortura mirar per la finestra, i saber que a baix m’esperen els meus pares just al costat de la porta perquè no surti.
Jo també sóc bastant, molt mandrosa, no m’agrada estudiar, pro bull la ESO i per força, toca ( Si es que no bull acabar treballant de senyora de la neteja a les cases de altre gent, ja sóc prou mandrosa per endreçar-me el que és meu i encara gràcies, no n’hi ha prou?)

M’agrada molt sortir amb els amics de festa. M’agrada relacionar-me amb tothom, no tenir una colla fixa, ja que seria molt avorrit sempre anar amb la mateixa gent, i explicar-se sempre les mateixes coses, no, jo sóc diferent, m’agraden els gustos diferents, les opinions, la manera de pensar... I crec que en una persona, això és molt important.

Sóc una addicta al Facebook, ho sé, jo, i em sembla que tots els adolescents de la capa de la terra que tenen ordinador, es podria dir. Sempre acompanyada de Flaix FM a tot arreu, clarament. M’agrada muntar a cavall, encara que amb els estudis, no hi puc anar gaire. M’agrada la rova normaleta, ni pija perquè jo no he de demostrar res a ningú, ni deixada, ja que tampoc ho sóc ni m’agradaria ser-ho. Considero que tinc un estil una mica diferent al dels demés, però sempre dintre de el que jo li’n dic dignitat.

No m’agraden moltes coses, com per exemple, els estudis, no m’agraden gens, però pobre de mí, quin remei, s’ha de fer si bull treballar ben calentona dins una oficina de gran. Tampoc m’agrada GENS la gent falsa com ha dit molta gent de la classe, però hi afegeixo que la gent falsa, va amb la gent falsa i es fan unes aglomeracions de falsedat, variegades amb clonacions mútues de vestir, parlar, els gestos, el que sigui, i mentides entre suposats “amics”, creieu-me, sé del que parlo. És inhabitable trobar-se sempre un somriure més fals que el de la Mona Lisa per tots cantons, i després els gossets falders, que demostren arrossegar una inseguretat, i una falta de personalitat impressionants, no els aguanto. Es podria dir que l’últim dia d’estiu, em fa molt mal, ja que sé que falta tot un curs que encara no he ni començat per tornar al meu estiu. Odio posar-me malalta, ja que l’avorriment, m’obliga a fer deures, estudiar, o presentar treballs com ara aquest.

Encara que la vida em presenti problemes, sempre miro de sortir-ne ben parada possible, i intento aprendre el més ràpid possible a que no m’afecti el que puguin pensar els altres de mí, ja que si em critiquen, no són amics, si critiquen, és perquè no tenen res millor a fer, i jo, tinc molt clara la definició d’amic. Per tant, quin és el problema? Que som humans i som dèbils.