Hola gent! Intentaré passar ràpid la part més formal de la presentació. Bé, em dic Blanca Duran, faig els anys el 21 de novembre (ara en tinc 14), visc al centre de Banyoles i vaig a l’escola Casa Nostra. La meva família està formada per 5 membres: la meva mare (Carme), el meu pare (Albert), el meu germà (Ernest), jo (Blanca) i la petita (la meva gossa Mini).
Diuen que sóc una persona ordenada, responsable i educada.
De la primera, podríem dir que les aparences enganyen, ja que si veiéssiu la meva habitació canviaríeu d’idea ràpidament. La segona, és certa en segons quins moments, ja que puc arribar a ser tot una esbojarrada jeje. I la tercera, no la negaré ja que crec que els meus pares han fet una bona feina.
Em considero: oberta, simpàtica, sociable, desordenada, alegre, positiva(en segons quines ocasions), amiga dels amics, creativa, imaginativa, encara que últimament la imaginació se’m resisteix una mica.
Les meves aficions principals són ballar, pintar i llegir. Que consti, que la tercera no és per fer la pilota.
Ballar
Els meus pares em van apuntar a classes de dansa a P4 (en aquells moments tenia 3 anyets). Des de llavors, no he parat mai de ballar. Aquest serà l’onzè any, i espero que per molts més. També haig de dir que si en tingués l’oportunitat, m’encantaria poder-m’hi dedicar professionalment. Hi ha molta gent que diu que la dansa no és un esport, jo crec que sí, però depèn del que un faci a la classe. Si hi vas amb ganes de treballar, pots acabar rebentat, però si hi vas amb mandra, pots no esforçar-te gens, i no treure’n profit. Llavors sí que no serviria de res. Ja que la dansa és el fet de ballar, i per aconseguir ballar una mica millor cada dia, és molt importat treballar la ‘disciplina’, i la disciplina es millora esforçant-te cada dia. I dic cada dia, encara que només hi vagi un dia per setmana, ja que els sis dies restants, haig de treballar a casa.
Pintar
He anat a pintar uns quants anys, i fins i tot, durant un temps ho vaig prioritzar davant de la dans. Ara, però, ja n’he perdut la pràctica i per experiència puc dir que si no es practica no hi ha resultats. Però a vegades em tornen les ganes de pintar i quan m’hi poso i veig el que em surt, sembla que ja no en sàpiga. Però segons una meva amiga a la qual li dono tota la raó, diu: no és que ja no en sàpigues, sinó que és la sensació que et dona, ja que l’habilitat que tenies abans no l’has perdut.
Llegir
Fa poc temps (un any més o menys) que m’he aficionat a la lectura. El llibre que m’hi va enganxar va ser “97 maneres de dir t’estimo”. El recomano a tothom. El que m’agrada més de llegir, és el fet de poder-me posar a la pell del personatge, i deixar de ser jo durant una estona, podent-me capficar en les diferents situacions que planteja el llibre. Ah, i personalment prefereixo llegir en català.
Aquí van uns quants títols:
‘97 maneres de dir t’estimo’ de Jordi Sierra i Fabra
‘Traición’ i ‘Perfección’ de Scot Westernifild
‘Mecanoscrit des segon origen’ de Manuel de Pedrolo
‘Camps de maduixes’ de Jordi Sierra i Fabra
‘Lestat el vampiro’ de Anne Rice
'Tres metres sobre el cel' de Federico Moccia
Portbou
Passo els estius a Portbou, un poblet de mar molt petit i acollidor de l’Alt Empordà, que està delimitat per la frontera Francesa. Allà hi tinc un grup d’amics amb els quals m’ho passo molt bé cada dia de l’estiu que estic amb ells. El més trist de tot són els acomiadaments de finals d’estiu.
PD: espero que ara ja em coneixeu una mica millor.
Diuen que sóc una persona ordenada, responsable i educada.
De la primera, podríem dir que les aparences enganyen, ja que si veiéssiu la meva habitació canviaríeu d’idea ràpidament. La segona, és certa en segons quins moments, ja que puc arribar a ser tot una esbojarrada jeje. I la tercera, no la negaré ja que crec que els meus pares han fet una bona feina.
Em considero: oberta, simpàtica, sociable, desordenada, alegre, positiva(en segons quines ocasions), amiga dels amics, creativa, imaginativa, encara que últimament la imaginació se’m resisteix una mica.
Les meves aficions principals són ballar, pintar i llegir. Que consti, que la tercera no és per fer la pilota.
Ballar
Els meus pares em van apuntar a classes de dansa a P4 (en aquells moments tenia 3 anyets). Des de llavors, no he parat mai de ballar. Aquest serà l’onzè any, i espero que per molts més. També haig de dir que si en tingués l’oportunitat, m’encantaria poder-m’hi dedicar professionalment. Hi ha molta gent que diu que la dansa no és un esport, jo crec que sí, però depèn del que un faci a la classe. Si hi vas amb ganes de treballar, pots acabar rebentat, però si hi vas amb mandra, pots no esforçar-te gens, i no treure’n profit. Llavors sí que no serviria de res. Ja que la dansa és el fet de ballar, i per aconseguir ballar una mica millor cada dia, és molt importat treballar la ‘disciplina’, i la disciplina es millora esforçant-te cada dia. I dic cada dia, encara que només hi vagi un dia per setmana, ja que els sis dies restants, haig de treballar a casa.
Pintar
He anat a pintar uns quants anys, i fins i tot, durant un temps ho vaig prioritzar davant de la dans. Ara, però, ja n’he perdut la pràctica i per experiència puc dir que si no es practica no hi ha resultats. Però a vegades em tornen les ganes de pintar i quan m’hi poso i veig el que em surt, sembla que ja no en sàpiga. Però segons una meva amiga a la qual li dono tota la raó, diu: no és que ja no en sàpigues, sinó que és la sensació que et dona, ja que l’habilitat que tenies abans no l’has perdut.
Llegir
Fa poc temps (un any més o menys) que m’he aficionat a la lectura. El llibre que m’hi va enganxar va ser “97 maneres de dir t’estimo”. El recomano a tothom. El que m’agrada més de llegir, és el fet de poder-me posar a la pell del personatge, i deixar de ser jo durant una estona, podent-me capficar en les diferents situacions que planteja el llibre. Ah, i personalment prefereixo llegir en català.
Aquí van uns quants títols:
‘97 maneres de dir t’estimo’ de Jordi Sierra i Fabra
‘Traición’ i ‘Perfección’ de Scot Westernifild
‘Mecanoscrit des segon origen’ de Manuel de Pedrolo
‘Camps de maduixes’ de Jordi Sierra i Fabra
‘Lestat el vampiro’ de Anne Rice
'Tres metres sobre el cel' de Federico Moccia
Portbou
Passo els estius a Portbou, un poblet de mar molt petit i acollidor de l’Alt Empordà, que està delimitat per la frontera Francesa. Allà hi tinc un grup d’amics amb els quals m’ho passo molt bé cada dia de l’estiu que estic amb ells. El més trist de tot són els acomiadaments de finals d’estiu.
PD: espero que ara ja em coneixeu una mica millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada